Tot abril he estat més fora que dins i la desconnexió del meu entorn ha
estat absoluta. Aquest cap de setmana serà el primer en molt de temps que
restaré aquí. Tanmateix algunes notícies em va arribant i com a tot arreu no
gens bones. Al meu cercle ha estat molt comentada l’imminent tancament, el curs
vinent ja no obrirà les seves portes, de l’escola municipal de música que
funcionava des de fa quinze anys. L’alcalde de la ciutat, personatge
innombrable per les seves declaracions i idees però suposo que representatiu
del tarannà de la major part dels ciutadans, diu que no val la pena mantenir
oberta una institució que fa quatre concerts de merda l’any. No cal explicar
imagino la importància d’aquesta mena d’institucions i el contrasentit que
suposa reduir l’oferta musical als conservatoris. De fet, un país decent fa
anys hagués recolzat aquesta mena d’institucions en comptes dels espais per a l’ostentació
buits i sense contingut. El dany és irreparable. Potser algun dia l’economia es
recuperarà però la pèrdua per aquests
600 alumnes és absoluta i tots sabem que en el fons no és una qüestió de
diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada