reunió de pares

Ahir vaig viure una experiència nova. Vaig anar a una reunió de pares, cosa que havia fet innombrables vegades però per primera vegada vaig estar a l’altra banda. No pas preocupant-me de fer un discurs presentable sinó d’intentar entendre el que em deien els companys de l’institut Ferrari.  Com que miro de ser més aviat  discret em vaig seure en una de les files del darrera i quan ja dúiem deu minuts de reunió era gairebé impossible entendre res de res.  Poques vegades he tingut tant clar perquè el tema de les disciplines a les aules és una causa perduda i fins a quin  punt tenia raó Joaquin de Mairena quan deia que de vegades per suspendre un noi només  cal mirar el pare (o la mare).