Som culpables, ens diuen, d’haver viscut per sobre de les nostres possibilitats. No és pas el meu cas, ni el de molt altra gent que jo conec. En general, el grau d’ignorància (finançera, per exemple) és prou gran com per explicar molt del que ha passat. Som culpables però , tots plegats, d’haver pensat com una possessió definitiva, allò que cal conquerir cada dia, els drets socials i els polítics que estem perdent. Som culpables, en aquest moment històric especialment, però de fet sempre d’una ignorància que en aquest moment de la història era del tot evitable.
Certament tens raó: som culpables de ser ignorants, de fer veure que no ens adonem de res i de després tirar la culpa a l'altre. Som culpables de la nostra irresponsabilitat.
ResponElimina