diumenge, 23 de juny de 2013

Lawrence d'Aràbia


Dimecres passat a iniciativa de Martin, passem la tarda veient Lawrence d’Aràbia, feia molts, masses, anys que no la veia, tot i que vaig voler trobar una estona quan vaig tornar de Jordània, però no vaig tenir el moment. La còpia que veiem és d’una nitidesa absoluta, molt superior a la d’altres blue-ray. Frueixo de la pel·lícula com sempre i penso que va guanyant amb el temps. Mentre la veig recordo l’assaig del meu llibre sobre Taxi Driver on comentava que Ethan Edwards era el pare de tota la sèrie d’herois problemàtics i psíquicament conflictius dels que Travis era l’exponent més clar. Entre Ethan i Travis, però, té un lloc també aquest coronel Lawrence, perquè més enllà de l’espectacularitat de les imatges, el film és la crònica d’un deteriorament psíquic, que és alhora el deteriorament de les il·lusions polítiques i intel·lectuals d’una Europa que amb aquella guerra començava una sobtada però inexorable decadència. Avui quan buscava la imatge per acompanyar el post, llegint les notes d’IMBD me n’assabento que la pel·lícula que Lean veié varies vegades a l’època del rodatge cercant inspiració era precisament The Searchers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada