El tema del tema (II)

Malgrat la insistència en posar un atmosfera èpica a les accions dels governs dels catalans, jo segueixo veient molt més proper Mas a Rufus T. Firefly que a Braveheart. Actuacions com la roda de premsa feta per dir que vol acabar la legislatura com a president (podria ser d’una altra manera?) en són el millor exemple, entre d’altres raons, perquè preguntes importants, com ara si estarem quatre anys més sense pressupost tampoc foren plantejades, llevat que l’avís fos un altre destinat a la gent que importa i que possiblement no coincideix amb els que esperen el referèndum; un avís de que la feina que constituïa l’objecte essencial de la legislatura es farà peti qui peti. Vuit mesos després estic més convençut, tot i que des de la meva posició marginal no en tingui proves reals, de què el tema de Catalunya no és allò que, en sospitosa coincidència La Razón, ABC, La Vanguardia i TV3 consideren, sinó un altre més relacionat amb coses com : aquesta notícia