Lewis Hine

Diumenge a Madrid visito la fundació Mapfre on tenen lloc ara mateix dues exposicions ben interessants. La primera de pintura està dedicada a Odile Redon, el pintor francès contemporani de l’explosió de d’impressionisme i sovint relegat a una posició secundària als manuals d’història de l’art. De fet, Otile tenia molt poc a veure amb els impressionistes i la seva obra anticipà molt clarament les trobades del surrealisme. Un bona part de fet fou pintada mentre Freud estava a Paris estudiant amb Charcot. El motiu però de la meva estada a la fundació era l’exposició del treball de Lewis Hine, un dels grans fotògrafs de l’Amèrica de començaments del segle passat. Sí alguna vegada heu estat al museu d’Ellis Island en podeu tenir una idea ben clara del seu treball, perquè una de les seves tasques fou documentar el pas dels milers d’immigrants que hagueren de fer el sojorn prescrit per entrar al país. Fou la primera sèrie de moltes dedicades a testimoniar les condicions de vida de la classe obrera i a fer un elogi gràfic de la nova civilització que la indústria estava creant. Un dels seus treballs fou documentar gràficament la construcció de l’Empire State Building l’any 1931. Paradoxalment, el triomf del New Deal coincidí amb una progressiva marginalització que el faria morir, arruïnat i gairebé oblidat. De formació sociològica, Hine concebí la fotografia com un instrument d’educació social però aquest propòsit mai no implica un menys teniment de les possibilitats formals del nou art. Les seves fotografies de grup mostren una facilitat per la composició excepcional