Quan escric aquestes línies la selecció espanyola està a punt de començar un partit a Malabo. El partit fora un dels més intranscendents de la història sinó fos per la tremebunda significació política del règim d’Obiang, causa d’una campanya de crítica a la federació i la selecció per col·laborar amb un dels règims més corruptes i monstruosos del món. Jo no és que defensi el partit, però m’he quedar astorat per l’exhibició d’hipocresia desplegada. Potser té raó N’Gonga quan defensava la seva celebració dient que com a mínim era un petit moment de joia pels guineans, doncs el fet cert és que tots els indignats generalment no se’n recorden gaire del guineans. Però allò més emprenyador és la referència a la publicitat que obtindrà el dictador, com si el seu poder tingués alguna cosa a veure amb l’opinió pública internacional i la pròpia. Obiang és un lladre però sobretot un instrument dels que fent negocis amb ells li permeten enriquir-se i s’enriqueixen ells, i aquests em sembla que els tenim molt més a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada