Banderes

Durant molts anys he sentit gent que veia la política catalana des de fora, perquè retreia als polítics catalans sortir de qualsevol situació embolicant-se amb la bandera. Quan finalment han decidit passar a l’acció, el que han fet, ha estat treure no dues banderes sinó una. Suposo, que no cal amoïnar-se. A la gent li agraden les banderes i política ningú sembla tenir esma per fer. Avui, hem tornat a les mateixes. Es poden argumentar moltes coses contra el nacionalisme, però si hi ha un argument que no em sembla respectable es posar com a principi la sobirania nacional. Prescindint de les retòriques i fent una mica de memòria, el país és petit i tots en coneixem prou, el xoc previst de trens és un xoc d’etnicismes, sense opcions pels que no estem per aquestes històries.