Quan feia ètica de tercer de BUP, com a professor, treballava, seguint la idea
original de F. Savater, el text del Gènesi on Esau canvia la primogenitura per
un plat de llenties, il·lustració de com els homes perdem allò que volem i que ens cal, pel que no és important però ens
ve de gust. Darrerament, tinc la impressió de que aquesta història il·lustra
perfectament la meva vida, cosa que no és gaire important, i la de tota la meva
generació, una miqueta més. El plat de llenties ha estat la mediocritat
conformista i l’aburgesament generalitzat ,justificable sempre des de
collonades post-modernistes o equivalents. La primogenitura perduda és
possiblement una vellesa indigne i sobre tot el no poder mirar la cara de les generacions
futures, la dels nostres fills.
No cal ser tan dur amb tu mateix o la teva generació. N'hi ha de pitjors i no sabem tampoc què vindrà en les següents i com seran... Alguna cosa s'aprèn de tot.
ResponElimina